ARGENTINA · SANTA CRUZ · RÍO PINTURAS
CUEVA DE
LAS MANOS
La pedra conserva les imatges.
El paisatge en guarda els vincles.
Fotografia: Fjturban · Domini públic
LA PATAGÒNIA A FONS
Una presència sobre la roca
Una mà apareix a la roca i, a prop, una altra. Canvien la mida, el color i la posició. El gest sembla immediat; la distància temporal és enorme. Al congost del riu Pinturas, aquestes imatges formen una de les expressions més recognoscibles del patrimoni cultural patagònic.
Cueva de las Manos és al nord-oest de Santa Cruz, a l’Argentina. El nom identifica un jaciment amb cova, balmes i superfícies pintades, integrat en un paisatge de congostos i estepa. Les imatges inclouen mans, animals, escenes de caça i motius geomètrics.
El jaciment va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial el 1999. Llegir-lo relaciona art rupestre, arqueologia i conservació. Les pintures apropen a societats antigues, però interpretar-ne els significats exigeix distingir les evidències de les possibilitats.
Fonts: Argentina · Observar les pintures de Cueva de las Manos · UNESCO · Cueva de las Manos, valor universal i conservació
01 — TERRITORI
La paret
pertany al congost
L’experiència comença en el paisatge. L’estepa s’obre en un congost i la roca forma llocs d’aixopluc. Les pintures pertanyen a aquest entorn, relacionat amb recorreguts, recursos i ocupacions humanes de llarga durada.
Mirar només una fotografia de mans deixa fora una part d’aquesta geografia. El riu, els vessants i els espais propers permeten preguntar-se per la mobilitat i l’ús del territori. Altres jaciments de la conca del Pinturas amplien la comprensió de les imatges.
La proposta d’ampliació inscrita a la Llista Indicativa de la UNESCO reuneix indrets associats de la conca. Cal distingir aquesta candidatura del jaciment ja reconegut com a Patrimoni Mundial: són estats diferents dins del procés de protecció internacional.
Fonts: UNESCO · Jaciments associats de la conca del Pinturas, Llista Indicativa
02 — IMATGES
La presència
queda al contorn
Els negatius de mans es fan aplicant pigment al voltant d’una mà recolzada sobre la superfície, de manera que en queda la silueta. A Cueva de las Manos apareixen en conjunts i colors diversos. El resultat conserva una relació directa entre un cos i el suport.
El gest convida a reconèixer una presència humana, però no identifica automàticament la persona ni la finalitat de l’acte. Es poden estudiar les diferències de mida i disposició; atribuir una història individual a cada mà supera allò que la imatge permet comprovar.
Les pintures també inclouen guanacs, figures humanes i formes abstractes. Aquesta diversitat recorda que hi ha repertoris i moments diferents. El nom més conegut descriu una part especialment visible d’un conjunt molt més ampli.
Fonts: Argentina · Observar les pintures de Cueva de las Manos · CONICET Digital · Cueva de las Manos, seqüència i pigments
03 — VIDA I REPRESENTACIÓ
El guanac
travessa la pintura
Les escenes de caça reuneixen animals i figures humanes en relacions dinàmiques. En la seqüència més antiga estudiada destaquen guanacs i situacions de persecució o caça col·lectiva. Les imatges dialoguen amb una subsistència basada en el coneixement de la fauna i del territori.
L’arqueologia combina aquestes representacions amb materials d’ocupació, eines i restes trobades en excavacions. Comparar-los permet estudiar activitats i canvis, però una escena pintada no s’ha de tractar com la fotografia literal d’un esdeveniment.
El guanac continua formant part del paisatge patagònic. La seva presència actual ajuda a comprendre l’escala i el moviment, mentre la recerca manté la diferència entre els ecosistemes contemporanis i les condicions en què van viure els autors de les pintures.
Fonts: CONICET Digital · Cueva de las Manos, seqüència i pigments · CONICET · Recerques al congost del Pinturas, 2022
04 — MATERIALS
El color
també té història
Les pintures es van fer amb pigments minerals. Les anàlisis i les descripcions reconeixen materials capaços de produir vermells, blancs, grocs i negres. Preparar-los i aplicar-los requeria decisions tècniques sobre obtenció, molta i ús.
La superposició d’imatges ajuda a establir una seqüència: allà on una pintura en cobreix parcialment una altra, és posterior. El color, la forma i la ubicació aporten informació, però s’han de combinar amb el context arqueològic per construir una cronologia.
Conservar un pigment significa conservar-ne la relació amb la roca. La superfície pintada i els dipòsits propers reuneixen informació complementària. Extreure un fragment destrueix part d’aquest vincle, encara que l’objecte separat sembli mantenir la imatge.
Fonts: UNESCO · Cueva de las Manos, valor universal i conservació · CONICET Digital · Cueva de las Manos, seqüència i pigments
Fotografia: Maclemo · CC BY-SA 3.0
05 — CRONOLOGIA
Moltes visites
al llarg del temps
La seqüència artística es va estendre durant mil·lennis. Els estudis distingeixen conjunts estilístics i canvis en temes, formes i superposicions. Les pintures més antigues estudiades se situen aproximadament entorn dels nou mil anys abans del present; la història del jaciment inclou etapes posteriors.
L’expressió abans del present, abreujada AP, és una convenció de les datacions arqueològiques. Les dates poden presentar-se com a edats radiocarbòniques o calibrades. Per comparar xifres cal saber quin mètode i quina seqüència descriu cada publicació.
Carlos Aschero explica com les excavacions i les noves campanyes van permetre revisar les cronologies relatives. Aquesta història de recerca ajuda a evitar una data única per a totes les mans i pintures: el jaciment registra una continuïtat llarga i diferenciada.
Fonts: Carlos Aschero · L’art rupestre com a arxiu de memòria, 2021 · CONICET Digital · Cueva de las Manos, seqüència i pigments
06 — CONEIXEMENT
Allò que sabem
i allò que preguntem
L’art rupestre es pot estudiar com a part de relacions socials i territorials. Aschero proposa considerar funcions de transmissió, memòria i identitat, i distingir-les dels significats específics que les fonts disponibles no sempre permeten recuperar.
Aquesta diferència permet formular interpretacions sense convertir-les en certeses. Una imatge pot conservar tries i relacions importants per als seus autors, mentre l’observador actual en desconeix part del context. La prudència amplia la recerca en comptes de tancar la pregunta.
L’atribució ètnica també demana cura. Les comunitats que van pintar fa mil·lennis no es poden identificar automàticament amb un nom històric posterior. Relacionar arqueologia i pobles originaris requereix evidències i reconèixer escales temporals diferents.
Fonts: Carlos Aschero · L’art rupestre com a arxiu de memòria, 2021 · INAPL · Diàlegs en el temps, 2022
07 — ARQUEOLOGIA
El jaciment continua
plantejant preguntes
Les investigacions associades a Carlos Gradin i Carlos Aschero van aportar les bases per conèixer la seqüència de Cueva de las Manos. Noves campanyes van continuar la feina al congost del Pinturas, relacionant excavacions, documentació d’imatges i anàlisi del paisatge.
Els equips reuneixen especialitats diverses per estudiar ocupacions i ambients. Registrar petits indicis, la seva ubicació i les seves relacions té tant valor com documentar els panells més espectaculars. La recerca depèn de conservar allò que encara no sabem interpretar.
La divulgació de l’INAPL, inclosa la sèrie Diàlegs en el temps, mostra com es construeixen aquestes preguntes. Presenta les pintures, els seus autors antics i el treball contemporani de documentació i preservació.
Fonts: CONICET · Recerques al congost del Pinturas, 2022 · INAPL · Diàlegs en el temps, 2022
08 — PATRIMONI
La protecció
necessita acords
Cueva de las Manos va ser declarada Monument Històric Nacional per la Llei argentina 24.225, el 1993. La inscripció internacional de 1999 va afegir reconeixement a un patrimoni que també depèn de les institucions provincials i locals per conservar-se.
La gestió reuneix conservació, seguretat, recerca i visites. Santa Cruz va documentar el 2025 la formació d’un equip interinstitucional per al Parc Provincial Cueva de las Manos. La coordinació permet abordar plegades les necessitats i les responsabilitats del jaciment.
Un reconeixement patrimonial no congela el paisatge ni en substitueix l’administració. El seguiment de les superfícies, la formació de guies i la participació local ajuden a preservar les imatges i els seus contextos per al coneixement públic i la recerca.
Fonts: Argentina · Llei 24.225 de declaració patrimonial · Santa Cruz · Equip de gestió interinstitucional, 2025
09 — VISITAR
Acostar-s’hi sense
deixar cap altra marca
La visita permet observar les pintures dins del seu paisatge, seguint el recorregut i les indicacions del lloc. La informació oficial actual ha d’orientar l’accés i l’organització: les condicions de la ruta i del jaciment poden canviar.
No tocar, humitejar, ratllar ni retirar materials manté les superfícies i el context. La roca forma part d’un registre insubstituïble. Una nova marca interfereix en la lectura de les anteriors i pot causar danys que superen la seva mida visible.
L’explicació d’un guia ajuda a reconèixer escenes que una mirada ràpida passa per alt. Tornar a mirar, comparar colors i apreciar la relació entre panell i congost converteix la visita en una lectura pausada. La fotografia pot acompanyar-la, respectant les disposicions vigents.
Fonts: Argentina · Observar les pintures de Cueva de las Manos · Santa Cruz · Equip de gestió interinstitucional, 2025
HISTÒRIA I PATRIMONI
La mà es va retirar.
La presència roman.
Cueva de las Manos uneix una experiència propera amb una distància temporal difícil d’imaginar. El seu valor rau en les imatges i en els vincles que conserven amb el paisatge. Llegir-les amb atenció revela una Patagònia llargament habitada i en manté obertes les preguntes.
PREGUNTES ESSENCIALS
Per continuar
entenent
On és Cueva de las Manos?
Al congost del riu Pinturas, al nord-oest de Santa Cruz, Argentina, a l’entorn proper a la ciutat de Perito Moreno.
Totes les pintures tenen la mateixa antiguitat?
No. El jaciment conserva una seqüència feta durant mil·lennis, amb conjunts i superposicions diferents.
Què representen, a més de mans?
Guanacs, figures humanes, escenes de caça i motius geomètrics, entre altres elements del repertori estudiat.
Quan va ser reconeguda per la UNESCO?
El 1999 va ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial. La proposta d’incorporar jaciments associats de la conca és un procés diferent.