Grey, Balmaceda i Queulat
Llengües de gel baixen de la serralada cap als llacs, els fiords i els boscos humits.

46°–55° SUD · XILE & ARGENTINA
On el continent es desfà en aigua, roca, gel i vent.
Explorar l’extrem sud ↓Torres del Paine · Fotografia original: Correliebre / CC BY-SA 4.0 · Edició editorial
Aquesta pàgina té una versió pròpia en totes les llengües del projecte. Alguns articles encara només estan disponibles en castellà.
Cap frontera no explica, per si sola, on comença la Patagònia. La seva identitat es fa evident en les dimensions del paisatge: altiplans oberts al vent, boscos que davallen cap al Pacífic, carenes de granit i camps de gel que nodreixen rius, llacs i fiords.
A Xile, la serralada es fragmenta en arxipèlags i canals. A l’Argentina, s’obre cap a una estepa immensa i lluminosa. Entre els dos vessants, la vida segueix corredors més antics que qualsevol divisió política.

02 — AIGUA
Al sud de Chiloé, el Pacífic s’endinsa al continent. Canals, braços de mar i fiords dibuixen un laberint d’aigües salabroses, parets de roca i boscos sempre verds. Navegar-hi és molt més que desplaçar-se: és aprendre a llegir el territori.
«La Patagònia occidental és una serralada inundada.»
Recórrer els fiords i canals →Els camps de gel patagònics Nord i Sud apleguen una de les reserves de gel més grans fora de les regions polars. Les seves glaceres esculpeixen valls, alimenten llacs turquesa i conserven, capa rere capa, la memòria de l’atmosfera terrestre.
Explorar les glaceres →

Llengües de gel baixen de la serralada cap als llacs, els fiords i els boscos humits.
Grans glaceres del Camp de Gel Sud, protegides pel Parc Nacional Los Glaciares.

04 — VIDA
En pocs quilòmetres, les pluges del Pacífic i l’ombra pluviomètrica dels Andes creen mons oposats. Lenga, ñire i coihue formen els boscos australs; més a l’est, les gramínies en tofes i els arbustos baixos resisteixen la sequedat i el vent.

05 — MARS DE LA PATAGÒNIA
Balaenoptera musculus
L’animal més gran conegut troba a les aigües del centre-sud de Xile àrees essencials per alimentar-se i tenir cura de les cries. Hi ha registres fins al golf de Penas, i podria ser present més al sud, tot i que la recerca en aquestes aigües australs encara és limitada.
A Xile, l’espècie està classificada En perill. El trànsit marítim, els atrapaments en arts de pesca, la degradació de l’hàbitat i les pràctiques d’observació irresponsables continuen sent amenaces importants.
Conèixer la balena blava →Explorar la península Valdés →Fitxa oficial del Ministeri de Medi Ambient xilè ↗VIDA MARINA — NOVES FITXES
Un cetaci endèmic, un depredador costaner i un organisme filtrador revelen relacions diferents entre la fauna, les marees i les comunitats humanes.
L’únic cetaci endèmic de Xile prefereix les aigües poc profundes i arrecerades de canals, estuaris i badies.
Aprofundir-hi → PINNÍPEDE · PATAGÒNIALlocs de repòs, alimentació i un paper històric central per als pobles canoers australs.
Aprofundir-hi → ENTRE MAREES · FIORDSBancs de filtradors que connecten biodiversitat, recol·lecció ancestral, acumulacions de conquilles i producció contemporània.
Aprofundir-hi →
XILE · NOU ARTICLE
El pas entre dos oceans reuneix boscos, estepes, balenes i memòries de navegació anteriors als mapes europeus.
Una lectura aprofundida de la flora, la fauna, els pobles originaris i la història, amb una secció dedicada als fonaments i les responsabilitats de la sobirania xilena.
Explorar l’estret de Magallanes →
XILE · CONFINS HABITATS
L’oceà obre l’horitzó entre illes, boscos baixos, torberes i memòries de navegació.
Dels boscos en miniatura al pas de Drake, una lectura aprofundida de la flora, la fauna, el territori yagán i la història marítima de l’extrem sud.
Explorar el cap d’Hornos →
ARGENTINA · SANTA CRUZ
06 — ATLES ESSENCIAL
Una selecció per comprendre la diversitat del territori, des dels boscos plujosos del Pacífic fins a les agulles de granit i els grans llacs andins.
Granit, llacs i estepa en un dels paisatges més emblemàtics de l’extrem sud.
Aprofundir-hi → 02 · XILE · ARTICLEMés de 1.200 quilòmetres entre boscos temperats, rius, glaceres i travesses en ferri.
Aprofundir-hi → 03 · XILE · ARTICLEL’erosió del llac General Carrera ha convertit la roca en una arquitectura d’aigua i llum.
Aprofundir-hi → 04 · ARGENTINA · ARTICLEUna paret de gel en moviment al cor del Parc Nacional Los Glaciares.
Aprofundir-hi → 05 · ARGENTINA · ARTICLEAgulles de granit, valls glacials i camins al peu de la serralada.
Aprofundir-hi → 06 · ARGENTINA · ARTICLELlacs profunds i boscos andinopatagònics al primer parc nacional argentí.
Aprofundir-hi →07 — BOSCOS AUSTRALS
Els boscos patagònics ressegueixen una franja estreta al costat dels Andes, des de Neuquén fins a la Terra del Foc. La seva flora conserva vincles antics amb la de Gondwana.

08 — TERRITORIS VIUS
La Patagònia no ha estat mai un territori buit. Fa mil·lennis que les seves estepes, canals, boscos i costes són recorreguts, habitats i anomenats.
Aquests pobles i els seus descendents pertanyen al present: mantenen vives memòries, comunitats, llengües i vincles amb el territori a banda i banda dels Andes.
Una cultura marítima profundament vinculada als canals i arxipèlags de la Patagònia occidental.
Explorar Kawésqar Wæs →
Conèixer Puerto Edén →
Parc Nacional Kawésqar →
El poble més austral del continent, històricament lligat a les aigües al sud de la Terra del Foc.
La seva memòria, els seus descendents i les comunitats contemporànies són una part viva de Karukinka i de la història de la Terra del Foc.
Grans coneixedors de l’estepa, amb les seves rutes i campaments — aike — articulaven amplis territoris entre Santa Cruz i Magallanes.
El topònim conserva una manera selk’nam d’anomenar la Terra del Foc. Donar nom a un lloc també és habitar-lo.
Explorar la Terra del Foc →
Aprofundir en els territoris vius →
09 — QUAN VIATJAR
El temps austral no és mai del tot previsible. Aquestes referències ajuden a triar una atmosfera, però no substitueixen la previsió meteorològica ni la informació oficial de cada parc.
Els dies més llargs afavoreixen les caminades i la navegació. També és l’època amb més visitants, en què cal reservar amb antelació.
Lengues i ñires prenen tons ocres i vermells. Baixen les temperatures i alguns serveis comencen a reduir l’activitat.
Menys hores de llum, gel i tancaments estacionals transformen l’experiència. Cal equipament adequat i una planificació especialitzada.
Tornen els ocells migratoris, floreix el notro i el temps continua canviant de pressa. És una estació de transició.
Vestiu-vos per capes, protegiu-ho tot de l’aigua i no menystingueu mai el vent. Abans de sortir, consulteu l’estat dels camins, els ferris i les alertes als canals oficials.

AYSÉN · XILE
ABANS DE VIATJAR
Planifiqueu segons l’estació, registreu la visita quan l’administració ho exigeixi i consulteu sempre l’estat oficial de carreteres i camins. El temps pot canviar en minuts.
Seguiu els itineraris habilitats, emporteu-vos tots els residus, manteniu distància amb la fauna i no l’alimenteu. Respecteu les restriccions de foc: en un ecosistema austral, una petjada pot durar dècades.
NOVES LECTURES DEL TERRITORI
Cultures vives, aiguamolls, ocells marins i art rupestre: cinc camins per continuar entenent la Patagònia.

Cueva de las Manos, a Santa Cruz: art rupestre, caçadors-recol·lectors, pigments i escenes de guanacs, a través de la recerca arqueològica i la conservació.
Aprofundir-hi →
Els pingüins de la Patagònia: espècies, reproducció, alimentació i migracions, colònies de Xile i l’Argentina, recerca i observació responsable.
Aprofundir-hi →
El poble selk’nam: territori i haruwen, guanacs, tir amb arc i Hain; colonització i genocidi, memòria, reconeixement i comunitats actuals.
Aprofundir-hi →
El poble yagán en profunditat: territori austral, canoes, arpons, cistelleria i llengua, juntament amb colonització, restitucions i comunitats contemporànies.
Aprofundir-hi →
De les molses a la Terra del Foc: com es formen les torberes, què emmagatzemen, la seva biodiversitat, les amenaces i la conservació.
Aprofundir-hi →09 — UN ATLES PER LLEGIR EL TERRITORI
Una lectura transversal per relacionar els processos que els articles temàtics desenvolupen per separat. El paisatge patagònic es comprèn millor quan roca, gel, aigua, vida i cultures tornen a llegir-se com a parts d’una mateixa història.
Granits, marbres, sediments i serralades registren aixecaments, intrusions i erosió. Les formes actuals són episodis recents d’una història geològica encara activa.
Llegir les Capelles de Marbre →Llegir el Fitz Roy →Les glaceres reben neu, es deformen i perden massa. El desglaç connecta muntanyes, llacs, rius i fiords, mentre que les seves variacions ajuden a interpretar el clima.
Llegir les Glaceres patagòniques →Llegir el Perito Moreno →L’oest humit, els boscos, els ambients d’alta muntanya i l’estepa oriental formen un mosaic. Les espècies es mouen entre aquests hàbitats i depenen de les connexions que els uneixen.
Llegir Flora i fauna →Llegir Torres del Paine →Els fiords i canals barregen aigua dolça i marina. Corrents, nutrients i fons marins sostenen la vida dels musclos a les balenes, al costat de rutes humanes recorregudes des de fa generacions.
Llegir Fiords i canals →Llegir la Balena blava →Pobles i comunitats han anomenat, recorregut i cuidat estepes, boscos i arxipèlags. Les seves llengües, memòries i drets pertanyen al present.
Llegir Pobles originaris →Llegir Kawésqar Wæs →Carreteres, residus, soroll, foc i aproximacions a la fauna acumulen efectes. Preparar la visita, respectar els tancaments i triar serveis responsables converteix la visita en una manera de tenir cura del territori.
Llegir la Carretera Austral →Llegir el Puma →10 — ITINERARIS DE LECTURA
La Patagònia també es pot recórrer com una seqüència d’idees. Cada itinerari enllaça pàgines que s’expliquen mútuament.