XILE · ARGENTINA · TERRITORIS VIUS
POBLE
YAGAN
Els canals guarden camins.
Les famílies sostenen la memòria.
Fotografia: Mat Austro · CC BY 4.0
LA PATAGÒNIA EN PROFUNDITAT
El mar com a territori
L’aigua pot separar dues ribes. També pot unir una casa amb una altra, conduir cap a l’aliment i guardar el nom d’una família. A l’extrem austral de l’Amèrica del Sud, comprendre el territori yagan exigeix mirar els canals des d’aquesta continuïtat: el mar ha estat camí, sosteniment i espai de coneixement.
El poble yagan està històricament vinculat al canal de Beagle i als arxipèlags al sud de la Terra del Foc. Les comunitats actuals, els relats i els processos de revitalització formen part de Xile i l’Argentina. La navegació ancestral pertany a aquesta història; les persones que la transmeten pertanyen al present.
Aquest recorregut relaciona paisatge, tecnologia, llengua i memòria. Els testimonis dels museus i els arxius es llegeixen al costat de les iniciatives contemporànies, reconeixent que una cultura té veus pròpies i que cap col·lecció no pot contenir-la del tot.
Fonts: Servei de Pobles Originaris · Llengua yagan · Museu Yagan Usi · Nova museografia, 2024
01 — GEOGRAFIA HABITADA
Un camí
entre les illes
Les costes del territori yagan es distribueixen entre illes, badies i passos marins. Des de terra poden semblar fragments aïllats. La navegació canvia la perspectiva: permet recórrer-les com una xarxa de llocs relacionats, on es reconeixen abric, recursos i condicions per continuar el viatge.
L’arqueologia documenta una llarga presència de grups canoers en aquest àmbit. Els vestigis de Navarino i les costes del Beagle inclouen ocupacions de fa diversos mil·lennis. Aquestes evidències mostren profunditat temporal; atribuir un nom ètnic contemporani a cada ocupació antiga exigeix una anàlisi específica.
Les fronteres nacionals actuals travessen una història territorial anterior. Anomenar Xile i l’Argentina ajuda a situar administracions i comunitats, mentre que la lectura del territori marítim recupera relacions que una línia al mapa no explica tota sola.
Fonts: Museu Yagan Usi · Habitants ancestrals del cap d’Hornos
02 — NAVEGACIÓ
La canoa
fa possible el viatge
Les canoes d’escorça transportaven famílies, eines i aliments. L’embarcació reunia coneixements sobre materials, construcció i maneig de l’aigua. La mida i la forma havien de respondre a les condicions de l’arxipèlag i a les necessitats de qui hi viatjava.
Els models i els registres conservats pel museu mostren l’organització de l’espai a bord, incloent-hi un lloc preparat per mantenir el foc sobre una base protectora. També documenten la feina de les dones amb la pala i la transmissió de pràctiques de navegació. Cada descripció s’ha de situar en la seva època i en el tipus d’embarcació que representa.
A començament del segle XX apareixen piragües fetes amb troncs buidats. La continuïtat cultural inclou aquestes transformacions tècniques: conèixer una tradició vol dir atendre’n els canvis, els autors i les condicions que els van fer possibles.
Fonts: Museu Yagan Usi · Habitants ancestrals del cap d’Hornos · Museu Yagan Usi · Restitució de la col·lecció Gusinde, 2019
03 — TECNOLOGIA MARÍTIMA
L’os
es torna eina
La caça de mamífers marins requeria instruments especialitzats. Els arpons d’os i les puntes mostren una elaboració que relacionava la forma de la presa, els materials disponibles i la pràctica de la caça des de l’aigua. Estudiar-los permet acostar-se a decisions tècniques concretes.
Les col·leccions fueguines reuneixen peces arqueològiques i etnogràfiques, entre les quals hi ha arpons de cap desmuntable i puntes fixes. Comparar exemplars ajuda a reconèixer variacions i canvis històrics, tot i que un objecte aïllat no revela tot el procés de fabricació i ús.
El museu també documenta la feina de Martín González Calderón en la recuperació artesanal d’aquestes tecnologies. Experimentar amb materials i models antics va obrir una via de transmissió des de la comunitat, vinculant recerca, pràctica i memòria familiar.
04 — FIBRES I MANS
Teixir també és
conèixer el sòl
La cistelleria yagan neix d’una relació precisa amb les plantes. El jonc s’ha d’identificar, recollir i preparar abans de convertir-se en fibra de teixit. El gruix, la flexibilitat i la resistència intervenen en la forma final de cistells i altres peces.
El procediment documentat pel museu inclou preparació amb calor, torsió i teixit. Un punxó ajuda a obrir pas a la fibra. La seqüència reuneix habilitats apreses amb altres persones: la peça acabada conserva decisions de selecció, tensió i disseny.
La recerca de Gloria Ochoa Sotomayor i Francisca Marticorena Galleguillos aborda aquesta pràctica com un vincle vigent entre famílies, comunitat i natura. Reconèixer les teixidores i les seves autories permet entendre la cistelleria com a feina, transmissió i expressió cultural contemporània.
Fonts: Museu Yagan Usi · Tècnica de cistelleria · Ochoa i Marticorena · Lazos de resistencia, 2022
Fotografia: Mat Austro · CC BY 4.0
05 — PARAULA
Una llengua
torna a circular
El yagan, també anomenat yagankuta en materials de revitalització, conserva una història lingüística pròpia. La Subdirecció Nacional de Pobles Originaris registra diferents varietats històriques i assenyala que la filiació genètica no està clarament establerta.
Els processos actuals inclouen tallers, educació intercultural i publicacions. El petit diccionari Yágankuta relaciona la feina de Cristina Zárraga Riquelme amb el coneixement transmès per Cristina Calderón Harban. Aquestes iniciatives reuneixen generacions i permeten tornar a escoltar i estudiar paraules en el seu context.
L’escriptura presenta propostes i revisions; no hi ha un sistema gràfic consensuat per a totes les comunitats. Per això cal conservar l’autoria i la procedència dels materials, sense convertir una grafia trobada en una equivalència universal. La revitalització és una feina sostinguda per persones concretes.
06 — TRANSFORMACIONS
El contacte
va alterar el territori
L’arribada d’expedicions, missions i nous assentaments va transformar les relacions de l’arxipèlag. Les malalties introduïdes, la pressió sobre els espais de navegació i l’assimilació forçada van afectar greument el poble yagan. La història del contacte ha d’atendre aquestes conseqüències i les respostes dels habitants.
Els documents europeus aporten informació, però també reflecteixen jerarquies i categories de la seva època. Paraules com primitiu o desaparició poden amagar coneixements, decisions i continuïtats. Consultar un arxiu exigeix distingir l’observació, la interpretació de l’observador i les veus que van quedar fora del registre.
Les famílies i comunitats actuals modifiquen aquesta lectura. Les memòries permeten reconèixer persones darrere de fotografies i objectes i qüestionar relats que redueixen una història a la pèrdua. La violència històrica i la continuïtat del poble s’han de sostenir juntes en el relat.
Fonts: Biblioteca Nacional de Xile · Yámanas, arxiu històric · Museu Yagan Usi · Restitució de la col·lecció Gusinde, 2019
07 — PATRIMONI I RETORN
Els objectes
recuperen els vincles
Una part de les col·leccions reunides per Martin Gusinde va circular entre institucions de Santiago abans de tornar a l’extrem austral. Des de 2019, el museu i la Comunitat Indígena Yaghan de Bahía Mejillones van participar en processos de restitució de béns patrimonials.
Un retorn permet que objectes, fotografies i històries familiars tornin a relacionar-se en el seu territori. Les gestions inclouen recerca compartida, reconeixement d’avantpassats i estudi de la procedència de les peces. Els lliuraments documentats són etapes d’un procés, no una prova que totes les col·leccions s’hagin restituït.
El 2021 es va fer una tercera restitució. La participació comunitària planteja una qüestió central: qui pot explicar la història dels objectes i com s’acorda tenir-ne cura? El patrimoni pren sentit en aquestes relacions, més enllà del valor material.
Fonts: Museu Yagan Usi · Restitució de la col·lecció Gusinde, 2019 · Serpat · Tercera restitució de béns al poble yagan, 2021
08 — COMUNITATS
El poble
pertany al present
L’existència contemporània del poble yagan s’expressa en organitzacions, famílies, oficis i projectes culturals. A l’Argentina, l’INAI va informar el 2021 del registre de la personalitat jurídica de la comunitat Yagan Paiakola d’Ushuaia. L’acte documenta el reconeixement institucional d’una comunitat viva.
A Puerto Williams, la renovació del Museu Territorial Yagan Usi – Martín González Calderón, inaugurada el 2024, va incorporar una lectura territorial construïda en diàleg amb la comunitat. El nom reconeix un referent de la navegació en canoa i col·laborador del museu.
L’exposició relaciona història ancestral, colonització i continuïtat cultural. Visitar-la pot ampliar la comprensió del paisatge i obrir preguntes sobre memòria i transmissió. Per conèixer iniciatives comunitàries, correspon atendre els canals públics i les condicions acordades pels participants.
Fonts: INAI · Comunitat Yagan Paiakola, 2021 · Museu Yagan Usi · Nova museografia, 2024
TERRITORIS VIUS
L’aigua ens porta.
La memòria ens orienta.
Llegir el territori yagan és reconèixer una geografia de vincles. Una canoa, un cistell i una paraula reuneixen materials, sabers i persones. L’horitzó austral guanya profunditat quan aquests coneixements tornen a tenir autors i el present ocupa el seu lloc en la història.
PREGUNTES ESSENCIALS
Per continuar
entenent
El poble yagan existeix actualment?
Sí. Les comunitats i els processos culturals contemporanis estan documentats a Xile i l’Argentina. La presència no es redueix a les col·leccions històriques.
Yagan i kawésqar són el mateix poble?
Són pobles diferents, amb llengües i històries pròpies. Tots dos van desenvolupar formes de vida canoera en àmbits diferents del territori austral.
On es poden conèixer la seva història i el seu present?
El Museu Territorial Yagan Usi – Martín González Calderón, a Puerto Williams, ofereix una exposició amb perspectiva territorial i participació comunitària.
La llengua yagan té una sola escriptura?
Els materials de revitalització fan servir propostes d’escriptura de les quals cal reconèixer l’autoria. La font institucional consultada assenyala que no hi ha un sistema gràfic consensuat.