Acumulació
La neu persistent perd aire, guanya densitat i alimenta la glacera.

SANTA CRUZ · ARGENTINA · 50° SUD
01 — CAMP DE GEL PATAGÒNIC SUD
La glacera Perito Moreno flueix des del Camp de Gel Patagònic Sud cap al braç Rico del llac Argentino. La seva immobilitat és aparent: la gravetat empeny contínuament el gel des de les zones altes d’acumulació fins al front.
02 — GEL EN MOVIMENT
A les cotes altes, la neu es compacta, es transforma en gel i baixa lentament. Al front, les tensions obren esquerdes i desprenen blocs.
La neu persistent perd aire, guanya densitat i alimenta la glacera.
El gel es deforma i es desplaça per gravetat, seguint el pendent de la vall.
La llengua glacial arriba al llac, on l’aigua i la temperatura afavoreixen els despreniments.
En els cicles històrics, el contacte del front amb la península de Magallanes ha tancat el desguàs del braç Rico i ha donat lloc a ruptures de la presa de gel.
Una glacera transporta massa, aigua i temps a través del paisatge.
03 — PAISATGE PROTEGIT
Los Glaciares protegeix una transició excepcional entre grans masses de gel, boscos australs de lenga i ñire i ambients d’estepa. Huemuls, pumes, guineus i rapinyaires habiten un territori molt més ampli que la vista des dels miradors.
04 — ENTENDRE ABANS D’ANAR-HI
La carretera provincial 11 connecta la ciutat amb la zona de passeres del parc.
Els despreniments poden generar onades i projectar fragments de gel. No sortiu mai dels circuits autoritzats.
La temperatura i la sensació tèrmica canvien de pressa. Porteu roba d’abric i impermeable.
Els horaris, les tarifes i les activitats poden canviar. Comproveu sempre la informació oficial actualitzada.
07 — LA DINÀMICA GLACIAL EN DETALL
Les ruptures històriques del Perito Moreno van resultar de la interacció entre el moviment del gel, la geometria del canal i el desnivell de l’aigua que s’acumulava quan el front n’obstruïa el pas. No seguien cap calendari ni garanteixen que el fenomen es torni a produir.
La gravetat impulsa la glacera des de les zones altes d’acumulació. El gel es deforma internament i també pot lliscar sobre el llit, amb velocitats que varien en l’espai i en el temps.
Les esquerdes i els seracs mostren les tensions d’aquest corrent. Tot i semblar sòlid, el front és la part visible d’un sistema en moviment.
Quan el front toca la península de Magallanes, pot limitar el desguàs del braç Rico. El desnivell augmenta la pressió fins que l’aigua obre un canal o un túnel.
L’arc que es forma s’eixampla i acaba col·lapsant. Cada cicle depèn de condicions particulars; no hi ha cap base segura per anunciar-ne una data exacta amb antelació.
Un estudi publicat el 2025 va documentar un aprimament més ràpid prop del front entre el 2019 i el 2024, acompanyat d’acceleració i retrocés. L’estabilitat relativa descrita durant dècades no s’ha de presentar com l’estat actual de la glacera ni com una excepció permanent a la pèrdua regional de gel. La geometria del llit i la flotació ajuden a explicar aquests canvis.
Les passeres i els miradors permeten observar sense acostar-se al front inestable. Quedar-se als sectors autoritzats redueix l’exposició a despreniments, onades i caigudes.
Contingut revisat a partir de les fonts institucionals i científiques aplegades al final d’aquesta pàgina.
08 — PREGUNTES ESSENCIALS
Respostes breus als dubtes més habituals i connexions per seguir explorant el territori.
Les ruptures històriques no tenien una periodicitat exacta: calien el tancament del pas, un desnivell suficient i un túnel que acabés col·lapsant. El retrocés recent impedeix assegurar que aquest cicle es repeteixi.
No. Que el gel flueixi cap al llac no vol dir que el front avanci: la glacera pot perdre massa i retrocedir mentre el gel continua en moviment. La recerca publicada el 2025 va documentar aprimament accelerat i retrocés. Calen mesuraments continus per seguir-ne l’evolució.
Els despreniments provoquen blocs, onades i projeccions imprevisibles. Les passeres permeten observar a distància, fora de la zona d’impacte immediat.